Carrecaminos: Serra de Mateus i masies de Pruit

Comajoan - Serra de Mateus - Collet de Pixanúvies -El Coll - Renyins - L'Alou - El Collell - El Bosc - Comajoan

Afegeix la llegenda

L'excursió es fa en poc menys de 4 hores. La primera part va per la serra de Mateus, sempre en direcció est, passant pel collet de Pixanúvies i sortint a davant de la casa El Coll de Pruit. A partir d'aquí baixarem per la carretera en direcció sud fins la cruïlla que indica "La Rovira i Renyins", seguirem pel camí de terra fins arribar a la casa de Renyins la qual haurem d'envoltar per anar a trobar el camí més ample, direcció SO que ens durà a la casa de l'Alou primer i després a la del Collell. Vorejarem aquest mas per la carretera passant pel mig de les instal·lacions, continuarem per una pista en direcció NO i després de passar per una gran nau, baixarem cap a la riera. A vegades el camí es perd una miqueta, hem d'estar atents a les marques vermelles i blanques. Arribem finalment a uns prats i a la casa del Bosc (en ruïnes), continuem per la pista del costat de la casa fins arribar al punt on hem passat al principi. Llavors només caldrà desfer el camí inicial de Comajoan fins aquesta cruïlla de camins.

Vista d'Aiats a l'inici de l'excursió

Potser un ramat d'ovelles voldran seguir-nos un tros.

Primer trobarem una tanca i després la bifurcació de camins: esquerra cap

a la Serra de Mateus, dreta cap a les masies de Pruit.

Serra de Mateus

Vistes del Pirineu des del camí

Collet de Pixanúvies

Llegenda "El Collet de Pixanúvies"

El nom del collet de Pixanúvies situat sobre el mas de Renyins li ve d’un fet ocorregut fa anys i panys i que expliquen els vells de la contrada:

El marquès del Prat de St. Esteve en Bas tenia dos fills: un noi i una noia. El noi , l’hereu, diuen que era una mica curt de gambals i no trobaven cap noia per casar-lo. El capellà d’en Bas per encàrrec del marquès va parlar amb el rector de la parròquia de Falgars i entre els dos portarien la qüestió com si d’una agència matrimonial es tractés. El rector de Falgars va proposar la pubilla de l’Alou de Pruit per aquest afer. Es tractava d’una noia bonica i treballadora però hi havia un inconvenient: festejava amb un noi que feia de pastor de Pujolriu. La noia va dir que s’estimava al pastor de Pujolriu i que no es casaria amb cap home que no fos ell, que no l’enlluernaven ni els diners ni la vida regalada que li podia oferir el fill del marquès.

Però com que els qui decidien eren els pares amb el suport dels rectors de les parròquies veïnes, es decidí data i lloc pel casori.

El dia del casament sortiren de l’Alou amb els pares i convidats de la núvia, la qual muntava una preciosa euga blanca. Quan la comitiva passava pel collet que hi ha sobre la masia de Renyins, la núvia demanà que es paressin un moment, que volia fer “les seves feines”. L’ajudaren a baixar de l’euga i la núvia s’amagà darrera d’unes mates que hi havia un tros avall.

Passa una llarga estona i la núvia no tornava.

- Si que triga – exclamà la mare

- Deixeu-la pixar tranquil·la – va dir el pare

Però anava passant l’estona i la núvia no tornava. La varen cridar, la varen buscar i res, com si se l’hagués empassat la terra.

Es diu que la núvia, de mutu acord amb el pastor, baixà per un corriol i s’amagà dins una cova que hi havia un xic avall de la casa del Grau, on l’esperava el seu estimat.

Temps després els joves amants es casaren.